Sembla que parlar de la tercera edat sigui sinònim de soledat i d’avorriment, de veure passar el temps recordant amb enyorança tot el que s’ha viscut. És un fet inevitable per on tots passarem tard o d’hora. La diferència és la cerca en l’interior de l’essència d’un mateix i l’actitud amb què s’afronta el nou repte de la vida.
Aquest punt de vista està molt lluny de la veritable realitat. Podríem dir que és temps d’aprofitar i descansar després de tota una vida treballada i dedicada als altres. Ara és el moment de gaudir de la tercera joventut, fent el que realment t’agrada, relacionant-te i gaudint de la vida. En definitiva, és el que hem vingut a fer.
Només em queda la sensació d’infinita experiència i saviesa, d’admiració i respecte cap a les persones que viuen la tercera joventut amb autèntic entusiasme i vitalitat.
Els meus agraïments al Casal de Gent Gran d’Horta, al Club Petanca Alcúdia i a Teresa Alonso.
Espectacle d’ombres masculines com a cloenda del dinar dedicat al dia de la dona.
Ballant al ritme de sevillanes, grup autogestionat per la gent del Casal.
Tot s’hi val per gaudir de la tercera joventut.
La tercera joventut
Projectes relacionats
-
Barcelona: ADN esportiu
Col·loquialment s’ha adoptat la paraula ADN com a sinònim d’allò que ens identifica. La ciutat de Barcelona, per tradició, sempre s’ha associat a l’esport. En els darrers anys, això s’ha posat més en evidència, i els seus carrers s’han convertit en un autèntic plató esportiu. Des del mar fins a Collserola, del Besòs al Llobregat, […] -
Porta del Mediterrani
Barcelona és un dels ports més importants del Mediterrani des de l’època medieval. Porta d’entrada i sortida de mercaderies, la ciutat s’ha anat bastint a l’entorn d’aquesta activitat comercial que ha propiciat la creació d’una regió industrial al seu voltant. A més, darrerament ha esdevingut també el port turístic principal de la Mediterrània i un […] -
La ciudad… nuestros vecinos
Si pensamos en una ciudad , lo primero que nos viene a la mente son sus edificios, calles famosas, monumentos y lugares emblemáticos. Si desconstruimos esta globalidad de la ciudad, las imágenes nos sitúan en cada uno de los barrios que la componen. Hasta aquí, la parte inerte de la ciudad. Cada barrio dota a […] -
Parálisis cerebral
Parálisis cerebral. Cuando oímos estas palabras, a todos nos vienen a la mente imágenes de personas en sillas de ruedas. Salvo que tengamos alguna relación con ellos, no sabemos nada de su forma de vida. Pensamos que tienen dificultades físicas y problemas para transmitir sus emociones y sentimientos. Gracias a la Fundació Catalana per a […] -
Pipí i cans. Racons ‘entranyables’ de BCN
Mai abans de viure amb el Thomas no havia vist tants gossos ni tantes caques als carrers de la ciutat. Ara els meus passejos el faig amb ell. Junts recorrem aquests racons entranyables de Barcelona. M’aturo a saludar els seus amics, m’ensenya a rosegar una mica d’herba, beure a les fonts, no perdre de vista […] -
Sóc d’Horta
Ens hem d’endinsar en el barri d’Horta com ho faríem en entrar en el seu emblemàtic laberint: amb la voluntat d’arribar al seu cor. Per arribar-hi, no hem de tenir pressa. Ens hem de deixar perdre pels seus carrers per adonar-nos que les empremtes del passat perviuen en la seva gent i els seus racons. […] -
Del Carmelo al cielo
Situado en una colina de nuestra ciudad, llegué al Carmelo cuando el sol se había ocultado y me mostró un paisaje de calles vacías e iluminadas cuyo silencio solo se interrumpió por voces que provenían de un bar. Dejado de la mano por las instituciones, el barrio es de difícil acceso, con zonas sin plan […] -
La comunidad gitana del barrio de la Mina
El barrio de la Mina fue construido en los setenta en el extremo suroeste de Barcelona para reagrupar distintos núcleos chabolistas de la ciudad, como el Camp de la Bota, el Somorrostro y Pekín. El realojo de estas comunidades marginadas, procedentes mayoritariamente de Andalucía en los sesenta, dota de personalidad a este barrio. Lo que […] -
Tierra de mar
La Barceloneta. Dos barrios en uno. Mar y tierra. Tierra en mar. Está llena de vida, de historias pasadas y presentes. Vidas completamente paralelas que se enlazan entre sí. Rostros desgastados que día a día viven, sienten y padecen los cambios sufridos en el barrio que les dio luz. Caras radiantes que allá donde miran […] -
BCN, ¿lienzo urbano?
«Algunas personas se hacen policías porque desean que el mundo sea mejor; otras se hacen vándalos porque quieren que el mundo sea más bonito.» (Banksy) ¿Es arte todo lo que se pinta en la calle? Durante años, el street art combatió con tenacidad para ser reconocido como disciplina artística. Hoy, los muros callejeros muestran una […] -
¿El fin del ágora?
Los mercados del distrito de Horta-Guinardó son una viva representación que aún tenemos del ágora de la Grecia clásica. Son espacios abiertos donde se venden mercancías; también puntos de encuentro y de relación entre los ciudadanos. En ellos, y en su entorno, se felicita, se da el pésame, se habla de salud y enfermedad, de […] -
OBJECTIU►MONTBAU
L’objectiu d’aquest projecte és demostrar que l’anomenada arquitectura social pot intervenir en la creació d’habitatges i espais urbans des d’una perspectiva progressista. Montbau va ser construït a començaments dels anys seixanta per arquitectes del Grup R, de tendència racionalista i internacionalista. En ple franquisme, aquest barri de classe obrera, dissenyat per suplir la manca d’habitatge […] -
Jocs d’ànima
Les persones passem per estats d’ànim diferents: cansament, tristesa, alegria, entusiasme… És un fet inevitable. Sense adonar-nos-en, la nostra manera de vestir, de comportar-nos i tot allò que expressem és el que ens configura com a persones. Inevitablement o per sort, no sempre som conscients de la imatge que transmetem als altres. Jocs d’ànima retrata […] -
BCN, cara a cara
BCN, cara a cara pretende explorar la complejidad urbana a partir de los contrastes que el desarrollo de una ciudad genera constantemente. Incluso en Barcelona, ciudad «pacificada» —¿genérica, según la definición de Koolhaas?—, este cara a cara se hace visible en el día a día: entre la ciudad «oficial», cuyo skyline es parte del imaginario […] -
En aquell instant
Escenes quotidianes de carrer, imatges en què les persones captades interactuen sense pretensions amb el seu entorn jugant, esperant, cavil·lant o deixant passar el temps. En certa manera, aquest recull de fotografies mostra persones anònimes integrades en àrees urbanes familiars, properes i universals arreu. La naturalitat de les instantànies ens apropa als protagonistes i ens […]