Jordi Márquez Taña

  • Rere el vidre

    Es fa de dia i un maniquí contempla, mig adormit, com es desperta lentament el barri. De bon matí, enveja una noia que corre cap a la parada del tramvia amb els cabells encara molls. Al migdia, se li fa la boca aigua en veure un executiu que, assegut al banc de la vorera, es […]