Waiting a Better Day

El 1964 s’inaugurà el Canòdrom Meridiana. Ràpidament, es va convertir en lloc de trobada, de relacions i d’oci. Els deutes i les campanyes a favor dels animals el van portar al tancament el 2006. Tres anys més tard, es va rehabilitar amb la finalitat de convertir-lo en un centre d’art contemporani. Amb la rehabilitació, el […]

Waiting a Better Day

El 1964 s’inaugurà el Canòdrom Meridiana. Ràpidament, es va convertir en lloc de trobada, de relacions i d’oci. Els deutes i les campanyes a favor dels animals el van portar al tancament el 2006. Tres anys més tard, es va rehabilitar amb la finalitat de convertir-lo en un centre d’art contemporani.
Amb la rehabilitació, el barri guanya nous espais, gràcies a la desaparició dels murs que tancaven el recinte. On anteriorment els llebrers es disputaven la victòria, ara són els veïns qui practiquen esport, els nens disposen d’un petit parc i els gossos, veritables protagonistes, ara corren i juguen amb els seus amos.
Mentre, l’edifici segueix esperant uns inquilins. Impacient, els seus cristalls reflecteixen l’activitat de l’exterior. Però interiorment existeix el buit, el silenci, la inactivitat. Continua esperant el seu futur, continua esperant poder ser compartit pels que sempre han estat al seu costat: els seus veïns.