Rere el vidre

Es fa de dia i un maniquí contempla, mig adormit, com es desperta lentament el barri. De bon matí, enveja una noia que corre cap a la parada del tramvia amb els cabells encara molls. Al migdia, se li fa la boca aigua en veure un executiu que, assegut al banc de la vorera, es […]

Rere el vidre

Es fa de dia i un maniquí contempla, mig adormit, com es desperta lentament el barri.

De bon matí, enveja una noia que corre cap a la parada del tramvia amb els cabells encara molls.

Al migdia, se li fa la boca aigua en veure un executiu que, assegut al banc de la vorera, es menja una amanida de pasta.

A mitja tarda passen una colla de nens amb bicicleta, i pensa que també li agradaria estirar una mica les cames.

Cap al vespre, sent gelosia del noi que abraça amb tendresa la seva xicota mentre passegen.

Ja de nit, observa com els escombriaires s’emporten les caixes de roba buides que, fa una estona, l’encarregada de la botiga ha deixat al carrer.

Poc després, somnolent, nota que se li tanquen les parpelles.

D’aquí a unes hores, serà un altre dia a Barcelona.