Les belles de Ciutat Vella

Un cuento indio dice así: «― Siento pelear a dos lobos en mi corazón. Uno es violento y vengador; el otro está repleto de amor y compasión. ¿Cuál de los dos gana la pelea en tu corazón? ―pregunta un nieto a su abuelo. »― Aquel al que yo alimente ―responde el anciano.» Envellir és font […]

Les belles de Ciutat Vella

Un cuento indio dice así:
«― Siento pelear a dos lobos en mi corazón. Uno es violento y vengador; el otro está repleto de amor y compasión. ¿Cuál de los dos gana la pelea en tu corazón? ―pregunta un nieto a su abuelo.
»― Aquel al que yo alimente ―responde el anciano.»

Envellir és font de saviesa i de respecte en gairebé totes les cultures. En la nostra, en canvi, és símbol de xacra. Envellir amb dignitat depèn de tots nosaltres.
Les nostres àvies i els nostres ancians no estan tristos: tenen humor. Han perdut força física, sí, però no la il·lusió ni els desitjos. La seva mirada està més viva que la nostra: acumula més anys de vivències. Són guapos, alegres i generosos en les seves emocions.
Només cal prestar-hi atenció. Reflectir la nostra mirada en la seva és un regal per a tots. Els nostres avis són bells. Si els observem, ens faran més bells també a nosaltres.