El bell vell Coll. Mirador estàtic de progrés

Vegetació indomable que ensorra mobiliari urbà, gats que s’amaguen rere restes irrecognoscibles, cartells trencats, qui sap si per pilotades fortuïtes. Són imatges que formen part de Barcelona, d’una Barcelona que camina amb força cap a l’smart city, model de ciutat de progrés però que substitueix l’autenticitat per la fredor del vidre i l’asfalt. Les profunditats […]

El bell vell Coll. Mirador estàtic de progrés

Vegetació indomable que ensorra mobiliari urbà, gats que s’amaguen rere restes irrecognoscibles, cartells trencats, qui sap si per pilotades fortuïtes. Són imatges que formen part de Barcelona, d’una Barcelona que camina amb força cap a l’smart city, model de ciutat de progrés però que substitueix l’autenticitat per la fredor del vidre i l’asfalt.

Les profunditats del Coll, on les cases es difuminen amb el bosc i la natura envaeix els racons, han mantingut la seva essència per esdevenir un indret immòbil en el temps des d’on es pot contemplar el progrés de Barcelona, estesa als seus peus. Gratacels i tecnologia són un bé de desenvolupament, que es converteixen en enemics de la història si se n’abusa. És el Coll on cal preservar la bellesa de la decrepitud i la memòria de la deixadesa; el Coll que explica històries a través de les esquerdes.