La capacitat d’explicar històries de Walter Astrada

31/03/2014

La capacitat d’explicar històries de Walter Astrada

«Jo volia explicar històries.» Tenia vint-i-pocs anys i treballava com a reporter gràfic al diari La Nación (Argentina). Va decidir deixar enrere l’estabilitat d’una redacció i viatjar pel país. «Volia retratar les festes religioses.» I ho va fer durant onze mesos. Va ser un fracàs. El motiu? Falta de preparació.

Walter Astrada (Buenos Aires, 1974) és avui un dels nostres grans fotoperiodistes. Ja posseeix tres World Press Photo i treballa de manera independent en reportatges de llarga durada. També fa classes. En sap un niu, d’explicar històries, i d’això ens parla en les seves primeres sessions teòriques a OBJECTIU►BCN.

«Quan vaig decidir fotografiar les festes religioses, no estava preparat. Em faltaven eines.» El punt de partida és sempre la idea, aquesta bombeta que va inventar Edison per il·luminar el pensament. Un cop la tens, l’has d’anotar en un paper. És una manera de fixar-la i de començar a construir-la. Sense prejudicis. Investigar què s’ha escrit sobre el tema i estudiar-ho, qüestionar els enfocaments, planificar i buscar una bona xarxa de contactes ajuda a establir els fonaments. La logística és transcendental. Per exemple, si tries com a tema la violència contra les dones, no pots obviar dues dates clau: el 8 de març i el 25 de novembre.

La càmera és un instrument, i cal aprendre a visualitzar les imatges abans d’accionar el botó. No és només qüestió de veure, sinó també de sentir. «Pensa amb el cor i no amb el cap la història que estàs creant», aconsella. També recomana comprar un bon parell de sabates i tenir molta paciència. La persistència és una bona aliada. En aquest sentit, Walter explica com es va presentar fins a cinc vegades consecutives a la beca de l’Alexia Foundation. Al final, la va aconseguir. El resultat és un treball magnífic, Undesired (2009), sobre la violència contra les dones a l’Índia.

Cal ser flexibles. Hi ajuda no mirar gaire els treballs fotogràfics anteriors desenvolupats sobre el tema seleccionat. «Anar-hi com més verges millor.» També, fer una relació de les petites històries que es poden amagar darrere la història general que hem escollit. Ser curiosos i empàtics, i no oblidar mai l’ètica periodística. El gran repte és posar l’ull rere la càmera una llarga estona. «Fer una bona fotografia és fàcil; el que és difícil és construir tota una història.» Els fulls de contacte hi ajuden. També, limitar la quantitat d’imatges que cal captar en un dia. Cal anotar el ventall de disparaments possibles: escenes, detalls, fotografia d’obertura, imatge de tancament, etc.

Com a epíleg, Walter ens regala la seva recepta personal. Una bona fotografia té tres ingredients bàsics: emoció (45%), informació (45%) i composició (10%). «Aquesta és la part objectiva, però els percentatges poden variar de vegades», ens diu tot picant-nos l’ullet. També ens fa un incís sobre la importància dels peus de foto, terme que traduït a l’anglès (caption) inclou molts més aspectes. Però aquesta és una altra història, i l’abordarem més endavant.

Walter Astrada ha impartit sessions teòriques als centres cívics Casa del Rellotge i Albareda (districte de Sants-Montjuïc) i Can Felipa i Besòs (districte de Sant Martí).


Imatge de capçalera: Walter Astrada

Deixa el teu comentari