Entrevista a Samuel Aranda, comissari d’OBJECTIU►BCN

05/02/2014

Entrevista a Samuel Aranda, comissari d’OBJECTIU►BCN

Xerrem a l’estació de Sants. Acaba de desembarcar d’un vaixell mercant que l’ha dut de Rotterdam a Tànger, un portacontenidors capaç de transportar fins a 18.000 «caixetes». En aigües de Galícia el va sorprendre un temporal dels bons. En tres hores s’enlairarà l’avió que l’haurà de portar a Teheran. La ciutat està nevada i la temperatura és de 8 graus sota zero. Així que en torni: OBJECTIU►BCN.

L’agenda de Samuel Aranda (Santa Coloma de Gramenet, 1979) està molt carregada. I potser és aquesta la clau del projecte de fotografia documental que l’Ajuntament de Barcelona impulsa i que ell comissaria: haver estat capaços de reunir un extraordinari grup de fotògrafs de diferents països que dediquen la major part del seu temps a retratar realitats molt dures a milers de kilòmetres de casa seva.

Per què OBJECTIU►BCN?
Abans, la ciutat de Barcelona es documentava molt. En tenim testimonis gràfics extraordinaris gràcies a Joan Colom, Xavier Miserachs, etc. No eren feines d’encàrrec, sinó reportatges personals. Aquelles imatges ens expliquen moltes coses: com vestia la gent, com eren les estacions de tren, com es relacionaven els habitants de la ciutat, etc. Em va semblar interessant que un grup de fotògrafs que estem contínuament viatjant i fotografiant altres realitats féssim una aturada en el camí: construir amb un grup de ciutadans [els 200 alumnes inscrits al curs] un retrat de la Barcelona actual.

Un únic retrat?
Això és el més interessant del projecte. L’Ajuntament ha escollit dotze centres cívics dels deu districtes de Barcelona. D’aquesta manera, retratarem tota la ciutat, no sols els llocs més típics. Recorrerem la ciutat pràcticament barri a barri: l’Eixample, Ciutat Vella, Besòs, Vallvidrera, la Zona Franca, etc. La idea és fugir d’una certa endogàmia a l’hora de reflectir la imatge de ciutat que volem construir.

Què preteneu transmetre als participants?
Volem injectar-los la fal·lera per la fotografia. Ajudar-los a veure, pensar, captar imatges, i a ser més sensibles quan s’hi enfrontin. Cal tenir en compte que el projecte no s’adreça a professionals o especialistes en fotografia, sinó al ciutadà del carrer. Estic segur que d’aquí a unes dècades els nostres descendents se sorprendran de veure’ns a tots asseguts al metro hipnotitzats per les pantalles dels smartphones. Ells portaran un xip a l’orella o vés a saber què. Aquests documents gràfics són necessaris per entendre demà la nostra cultura d’avui.

Per què les lliçons magistrals?
Perquè volem que el projecte reverteixi en benefici de la ciutat i que tothom hi pugui participar. Les classes estan limitades als alumnes inscrits. Les sessions magistrals són, en canvi, obertes al públic. L’Ajuntament està pensant un format expositiu per tal que, més endavant, tots puguem veure el resultat dels tallers. També hi ha aquest blog, en el qual anirem explicant la dinàmica del projecte.

Estreneu a més a més un documental, veritat?
Sí, això ens il·lusiona molt. Joan Guerrero ve del sud, però des de fa dècades és veí de Santa Coloma de Gramenet, on jo he nascut. Per a moltes generacions de fotògrafs, en Joan és un mestre: de la imatge i de les relacions humanes. David Airob li està fent un documental preciós sobre la seva trajectòria vital i professional. Es titula La caja de cerillas i comença així: «Fa molts anys, més de mil, a la meva Tarifa natal, un infant va voler fotografiar el vent amb una caixa de llumins…». Aquest viatge meravellós a través del temps, on els valors humans es fonen amb l’essència de la fotografia, l’estrenarem el 19 de juny al DHUB, el Museu del Disseny de Barcelona. Hi esteu tots convidats.

Deixa el teu comentari