Congrats, Navia! (I, please, torna very soon a BCN…)

07/04/2014

Congrats, Navia! (I, please, torna very soon a BCN…)

Hi ha un diccionari Navia. Quan l’obrim, les paraules s’escampen. N’atrapem una a l’atzar. És il·lusió. Se n’amunteguen moltes més: seleccionar, enigma, memòria, signe, etc.

«Aquesta xerrada és un crit d’il·lusió», diu Navia quan acaba el seu parlament. És bandarra i li agrada provocar. Ha posat un títol llarg a la xerrada. Ara es disposa a esmicolar-ne cada una de les veus: Bravo, fotografieu la ciutat! (I, per favor, no us sentiu obligats a «disparar» street-photography per editar després un photobook…).

Agafa al vol l’exclamació Bravo!. Conté tota la força amb què s’asseu davant d’un auditori atapeït de gent. Agafa la següent: «disparar». Ara expressa el rebuig que li produeix: «La fotografia no es dispara. No som caçadors».

Ell prefereix quitar. És com en gallec es diu fotografiar. Què és, sinó, la fotografia? «Fotografiar és seleccionar. Les fotografies no es fan: es resolen. Són enigmes.»

També ens parla de literatura, gran germana de la fotografia. Ens regala noms i anècdotes. Com la de l’escriptor portuguès Miguel Torga (1907-1995). Cita de memòria: «Cal anar molt amb compte amb els llenguatges xifrats; en realitat, els van inventar els espies».

Arriba aquí al cor del títol llarg de la xerrada. Sabien Robert Frank i Joan Colom que feien street-photography? Navia ens avisa: compte a seguir les modes! Com ara photobook, que alguns tradueixen com a fotollibre, per bé que sempre ha existit llibre de fotografia. «Wittgenstein ja ens va avisar: compte amb els perills en l’ús del llenguatge».

A partir d’aquí, Navia ens parla per boca de dos grans mestres.

Eugene Smith (1918-1978) se’n va anar a Pittsburgh quinze dies per fer un reportatge i s’hi va quedar dos anys. L’arxiconegut fotògraf americà que col·laborava a la revista Life (dos milions d’exemplars a la setmana) no va aconseguir mai veure publicat el seu magnífic projecte. En aquest treball (Dream Street. Pittsburgh Project), descobrim com «la ciutat, ella mateixa, és l’individu a conèixer».

Diane Arbus (1923-1971) va convertir els marginats de la societat en els veritables herois. «Són els que realment han après a viure amb el dolor.» Va ser de gran ajuda la seva mestra: Lisette Model (1901-1983), que va saber veure en Arbus la gran fotògrafa del futur.

Navia acaba la xerrada amb algunes de les seves fotografies. «Ens passem la vida fent voltes al món per tornar a casa dels nostres pares», ens recorda.

A nosaltres només ens queda dir-li: «Congrats, Navia! (I, please, torna very soon a BCN…)».

►VISUALITZAR LA CONFERÈNCIA DE NAVIA


Imatge de capçalera: Navia

Deixa el teu comentari